SmartWatch 2 de Sony: elegància i funcionalitat al canell

Compartir

Si bé manca d’algunes funcionalitats per maquinari que si tenen els seus rivals en el mercat (com ara càmera de fotos/vídeo o micro i altaveus), el SmartWatch 2 és un rellotge intel·ligent que compleix molt bé amb la seva comesa de ser un complement del smartphone per no haver de treure aquest darrer tan sovint de la butxaca, pràctic, còmode i elegant.

Sony SmartWatch 2

Disseny

Fins a la data, els rellotges intel·ligents (smartwatches) que havia vist i provat tenien un gran defecte: independentment de les seves funcionalitats, el seu aspecte sempre buscava seduir el cantó ‘geek’ del consumidor, pel que resultaven poc elegants, i generalment massa voluminosos. I els que no tenen un volum considerable, manquen en alguna funcionalitat i capacitat, com en el cas del Pebble, amb una pantalla monocroma molt bàsica que no pot atendre determinades funcionalitats.

Sony, però, s’ha esmerçat en aquest punt, oferint un disseny elegant que si bé no se surt dels cànons ‘geeks’, resulta atractiu a la vista. Durant les meves proves, el rellotge no ha passat precisament desapercebut, sobretot gràcies a la marca ben visible en la part frontal, i més d’una i de dues persones m’han preguntat si aquell era el rellotge intel·ligent de la casa japonesa, per a tot seguit elogiar-ne la bellesa estètica.

Pel que fa a la seva comoditat, i havent provat la versió amb corretja de goma (n’hi ha una altra amb corretja metàl·lica, per tot just 10 euros més), puc dir que el Sony SmartWatch 2 és un dels rellotges més còmodes que he vestit en tota la meva vida: el cos pesa molt poc, i gairebé no es nota en portar-lo una estona, mentre que el darrere de plàstic fa que hom no noti aquella fredor tan desagradable a l’hivern típica dels rellotges de cos metàl·lic, i tampoc no es fa enganxifós amb la calor.

El SmartWatch 2 de costat

El SmartWatch 2 de costat

Pel que fa a la corretja, molt agradable a la pell, es veu resistent, encara que per parlar-ne amb propietat m’hi hauria d’haver estat ben bé un any provant-la per veure si aguanta sense trencar-se o esquerdar-se. No em direu que no és desagradable comprar-se un bon rellotge i estar-se canviant la corretja cada any?

I parlant de corretges: aquestes són de 24 mil·límetres, estàndards, i si bé Sony ja ens n’ofereix algunes tant de goma com de pell o metall, podem muntar-li qualsevol corretja que vulguem d’aquesta mida i que trobarem en qualsevol rellotgeria.

Compatibilitat

La pantalla principal del sistema un cop desbloquejat el rellotge

La pantalla principal del sistema un cop desbloquejat el rellotge

Si bé no disposa de tantes possibilitats en el maquinari comparant-lo amb altres exemplars de diferents fabricants (per exemple, l’I’m Watch o el Samsung Galaxy Gear) doncs manca d’altaveus, micròfon o càmera, el Sony SmartWatch proporciona allò necessari que se li pressuposa a un rellotge intel·ligent la funció del qual és ser el company d’un telèfon mòbil: missatges amb les novetats al correu i les xarxes socials que puguem veure sense haver de treure el terminal de la nostra butxaca per mirar-nos-el. I val a dir que compleix amb la tasca d’una manera impecable.

A diferència del Galaxy Gear, que podríem considerar la seva competència directa, la seva compatibilitat no es restringeix a terminals Sony, si no que amb la instal·lació del programari de gestió a qualsevol telèfon (que es pot descarregar des de Google Play) i la disponibilitat de Bluetooth 3.0, ja es pot usar amb smartphones Samsung, HTC, Motorola o molts d’altres. Sony ofereix una llista de terminals compatibles, però com que pot ser que el nostre telèfon funcioni encara que no consti a la llista, haurem de buscar informació al respecte a Internet, sobretot d’altres usuaris que l’hagin provat amb el mateix terminal.

També pot funcionar com a rellotge independent, sense estar connectat a un smartphone però, evidentment, perd tota la gràcia…

Emparellament amb el telèfon

El Sony SmartWatch 2 està en comunicació directa i continuada amb el nostre smartphone mitjançant la connexió Bluetooth. Per al seu funcionament com una extensió del nostre telèfon, necessitarem instal·lar en aquest darrer el programa Smart Connect de Sony, independentment de la marca del terminal.

Per a simplificar encara més les coses, el rellotge és compatible amb l’estàndard NFC, pel què si disposem d’un terminal que també l’inclogui, podem usar-lo per a emparellar-los, i malgrat que també es pot fer manualment a través de Bluetooth, amb l’NFC ens estalviarem aquestes passes. Particularment, aquest és el camí que vaig seguir, emparellant el SmartWatch 2 amb un terminal Xperia Z1 també de Sony.

El procés, un cop tocats tots dos dispositius per la seva part posterior (l’NFC en el SmartWatch 2 queda just al darrere del cos del rellotge) és molt senzill, i a mi em va demanar que actualitzés el Smart Connect.

Com ja he comentat anteriorment, el ventall de terminals compatibles va més enllà del catàleg de Sony, i podem usar-lo amb un dels darrers smartphones de Samsung, HTC, Motorola o, en general, qualsevol terminal amb Bluetooth 3.0 i per al qual sigui compatible el programari de control Sony Smart Connect. Ara, consulteu per Internet opinions d’altres usuaris que també tinguin el mateix terminal o, encara millor: si podeu, aneu a una botiga que tinguin el SmartWatch 2 i demaneu que us deixin emparellar-hi el vostre telèfon per provar. I tranquils, el rellotge es pot ressetejar, i en qualsevol botiga d’electrònica han de tenir-ne un d’exposició que ho puguin fer. A fi de comptes, s’hi juguen una venda…

Un cop emparellat, ja no caldrà que repetim aquesta operació mai més, i tan sols hem de tenir cura que el Bluetooth estigui engegat al nostre telèfon (i al rellotge, doncs també hi ha la possibilitat d’apagar-hi l’emissor) per a què ambdós elements tinguin comunicació.

Funcionalitats – programari

Una alerta de Gmail

Una alerta de Gmail

Com qualsevol rellotge intel·ligent actual, el SmartWatch 2 de Sony necessita que les aplicacions que s’hi executen siguin creades expressament per a ell. La seva instal·lació es durà a terme a través de Google Play, ja sigui directament des del telèfon, o bé des d’un ordinador a través de la interfície web de la botiga de Google. Des del rellotge no es pot dur a terme aquesta operativa.

Un cop tret de la capsa, el conjunt de les aplicacions disponibles al telèfon és molt mínim, i difícilment funcional; el que tindrem ‘out of the box’ no és gaire més que un rellotge de polsera convencional. Afortunadament, ja des del programari de control podem instal·lar algunes de les extensions més pràctiques, com la de Facebook, Gmail o Twitter, d’una manera ràpida i fàcil.

Les aplicacions disponibles al Google Play poden ser les de Sony Mobile o de terceres parts. En el cas de les de Sony, aquestes són molt funcionals i van directes al serveis més fonamentals, pensant en convertir el SmartWatch 2 en un centre d’alertes.

La safata d’entrada comuna que aplega les notificacions de tots els serveis (Gmail, Facebook, Twitter) se’ns revelarà com a una eina pràctica, còmoda i, sobretot, molt ràpida per saber què és el que ha passat pel nostre telèfon al llarg de les darreres hores sense haver de treure’ns el terminal de la butxaca.

Sense cap mena de dubte, l’aplicació més espectacular per a aquest rellotge, i que ja ve inclosa de sèrie preinstal·lada en ell, és la Smart Camera, que permet fer servir el smartwatch com a comandament a distància de la càmera de fotos del telèfon. Per activar la funcionalitat, el telèfon ha d’estar desbloquejat, però no cal que tinguem l’app de càmera engegada, ja que si la cridem des del rellotge i aquesta no està en primer pla en el telèfon, s’hi posarà.

A partir d’aquí, i a la pantalla del SmartWatch 2, hi veurem en miniatura el mateix que capta l’objectiu de la càmera, i disposarem d’un botó per a capturar la imatge.

Només un punt en contra d’aquesta aplicació: la lenta velocitat de refresc a la qual es mostra la imatge en el rellotge mentre movem el telèfon; és de suposar lògic per l’escassa potència que ha de tenir necessàriament i a tots els nivells, el maquinari del SmartWatch 2 (apartat gràfic inclòs), però us asseguro que això a la llarga es fa incòmode.

I és realment útil aquesta funcionalitat? Jo l’he trobat espectacular però a la llarga supèrflua. Si mai teniu un d’aquests rellotges i n’heu de fer una demostració, no ho dubteu, aquesta és la vostra app. És espectacular veure com reacciona la gent quan els dónes el smartphone desbloquejat, els dius “no toquis cap botó“, engegues la càmera des del rellotge, els dius que apuntin l’objectiu a on vulguin, i fas tu la foto sense que ells toquin res. Us ho ben juro, val la pena veure la cara que els queda.

Ara, si bé en aquests casos hom hi juga, tret que tingui un trípode per col·locar el mòbil per fer fotos ‘desateses’, difícilment el deixarà sobre una taula o al terra per fer-se autofotografies des d’una certa distància. Us asseguro que de tenir-ne la possibilitat, abans demanareu amablement a qualsevol passavolant que agafi el vostre mòbil i us faci la foto.

Smart Camera: veient al nostre rellotge on apunta l'objectiu de la càmera

Smart Camera: veient al nostre rellotge on apunta l’objectiu de la càmera

Entre les apps que ja han desenvolupat terceres parts hi trobem un complement d’alertes per al WhatsApp (que sens dubte ha de ser molt pràctic), i un navegador web. Sobre aquest darrer, tinc els meus dubtes, perquè amb la incomoditat que suposa veure segons quins continguts en una pantalla d’1,6 polzades, jo de navegar per la web no ho faria ni boig.

En general, les apps d’alertes com la del correu, Facebook o la bústia comuna, estan molt ben dissenyades, són molt espartanes en l’apartat gràfic, però donen la informació necessària per estar al corrent dels missatges entrants sense haver de treure el telèfon, que és el que busca aquest dispositiu.

Com no, també tindrem una app per controlar la nostra progressió i rendiment en rutes a peu, concretament la coneguda Runtastic, que en el pack que jo he rebut ve de regal.

Sobta que, a l’hora de gestionar les aplicacions, les podrem instal·lar molt fàcilment, però no hi ha manera de desinstal·lar-les des del rellotge o el programari de control Smart Connect, si no que ho haurem de fer des del tauler de control del smartphone. Crec que això, per a un usuari novell, pot representar una dificultat afegida.

Això si, eliminar l’extensió des del tauler de control del telèfon fa que aquesta desaparegui també instantàniament del smartwatch sense haver de fer res més ni esperar un temps addicional.

Autonomia

Amb un ús normal del dispositiu, ens podem passar tranquil·lament una setmana de treball amb una sola càrrega de bateria. I quan dic ‘ús normal’, no em refereixo a apagar totes les notificacions i mirar només l’hora, si no tenir les notificacions del correu electrònic, Facebook o el Twitter engegades.

Això, depenent de la freqüència amb la qual rebem novetats (en el meu cas, i per al correu electrònic, molt sovint) provocarà que la pantalla s’il·lumini amb assiduïtat, però ràpidament es veu que no és ni de bon tros l’element que consumeix més energia.

Si algú pensa que el màxim consum el produïm en utilitzar molt la pantalla tàctil, que tingui en compte una sèrie de factors: la comoditat i flexibilitat del dispositiu per a la consulta de continguts, i l’ús que li acabarem donant realment un cop passada la ‘novetat’.

El sensor de vibració inclòs en el rellotge de Sony permet que si aquest no percep cap moviment durant un espai de temps determinat, n’apagui completament la pantalla. ‘Despertar’ el SmartWatch 2 d’un d’aquests períodes en els quals es queda ‘adormit’ és fàcil: qualsevol lleu vibració fa que la pantalla s’activi novament de manera instantània.

Per exemple, si el deixem una estona quiet sobre una taula, en tindrem prou amb un cop sobre aquesta (amb força directament proporcional a com en sigui de massissa la taula) per poder tornar a veure l’hora. Aneu amb compte: no és qüestió de que trenqueu una taula per provar-ho, ni de que us feu mal a la mà 😉

En el mode normal, quan la pantalla tàctil està bloquejada, la brillantor amb la que aquesta ens mostra l’hora serà suficient per a veure-la còmodament en condicions de llum diürnes, pel que no ens caldrà desbloquejar-la. I, a la nit, amb llum directa (a la zona més il·luminada del fanal d’un carrer, per exemple) tampoc necessitarà desbloqueig, pel què en aquestes circumstàncies no produirem més consum de la bateria.

També cal tenir en compte que, un cop arribats a casa, potser val més la pena desconnectar el rellotge, ja que no ens trobarem en un ambient i situació en els quals ens calgui estar alertats de tot el que ens arribi. Almenys, aquesta és la conclusió a la que he arribat jo mateix després d’uns quants dies fent servir aquest rellotge: un cop arribat a casa, me’l treia i l’apagava. Això allarga l’autonomia després d’una càrrega, ja que cada dia li estalviem entre 3 i 4 hores de funcionament.

En el dia a dia

En primer lloc, vull parlar-vos del radi d’acció en què ens podem moure amb el rellotge al canell lluny del telèfon sense perdre funcionalitat. En teoria són 10 metres però això depèn força de si ho provem en camp obert o dins d’un edifici.

Durant les proves, i a casa meva, m’he trobat que sovint deixant el telèfon al menjador o la sala d’estar i anant a una altra habitació propera, a uns quatre o cinc metres a tot estirar, però amb parets pel mig, la connexió s’ha perdut.

En tornar prop del telèfon, la majoria de les vegades la connexió entre ambdós dispositius s’ha restablert de manera immediata, mentre que en altres i després d’estones de desconnexió més perllongades, el que he hagut de fer és desbloquejar la pantalla del telèfon, acció que es du a terme prement el botó lateral que augmenta la brillantor i posa en marxa els sensors tàctils, i tot seguit prement el botó ‘casa’ (home) al SmartWatch.

Un cop fet això, el rellotge ha recuperat sincronització amb el terminal, però m’ha molestat que no ho fes automàticament sense haver-lo de desbloquejar, tot i que reconec que a la pràctica és una molèstia mínima.

Igualment, en el moment d’engegar el rellotge, i prèviament engegat el telèfon i connectat el Bluetooth, molts cops no s’ha emparellat a la primera. En aquests casos només cal desbloquejar ambdós dispositius i posar-los a la pantalla principal (Home) i l’emparellament no triga ni dos segons.

Una alerta entrant d'una actualització de Facebook

Una alerta entrant d’una actualització de Facebook

És pràctic dur un smartwatch? Molt, i aquest ho ha estat especialment. Rebre alertes entrants sobre els nous correus que t’arriben, o les actualitzacions del Facebook pot ser summament interessant si ets una d’aquestes persones que en el seu dia a dia depèn del correu electrònic o les xarxes socials.

I especialment pràctic és poder consultar aquests ‘inputs’ quan vas a peu pel carrer. Ja sé que hi ha cada cop més persones (especialment entre els més joves) que són capaces d’anar caminant pel carrer i mirant el seu mòbil sense topar amb -gairebé- res, però és molt més pràctic ser selectiu i poder triar a l’avançada què voldràs mirar de tot el que t’ha arribat, que no pas haver-te de treure el telèfon de la butxaca cada vegada que veus que hi ha una entrada de missatges, o bé així que en tens l’oportunitat per comprovar si hi ha quelcom nou.

Si bé els missatges de correu electrònic no es poden llegir completament en el rellotge (només presenta el subject i les primeres línies del cos, i només el text, sense renderitzar imatges) i del Facebook només en podem veure l’alerta, és prou pràctic per discriminar què requereix la nostra atenció immediata i què es pot esperar.

En el cas d’aquestes notificacions, com per exemple les del Gmail, si toquem sobre el missatge entrant, tenim l’opció de carregar-lo ja en el telèfon, pel que en prendre i desbloquejar aquest darrer aparell, ja no l’haurem d’anar a buscar, si no que el tindrem en pantalla a punt per a llegir.

En mancar de capacitat de reproducció d’àudio (una tasca que Sony ha deixat per al telèfon) el SmartWatch 2 avisa de les alertes (com ara nous tweets, correu entrant,…) presentant-les en pantalla i vibrant. La vibració és prou forta com per a notar-la, i prou suau per a què no ens molesti o, fins i tot, arribi a espantar a aquelles persones que siguin més capaces d’abstreure’s en la seva feina o pensaments i, en aquest estat, es puguin veure sobtades per qualsevol estímul extern, per petit que sigui.

Tampoc és molest -i això si que és important dir-ho- si conduïm o estem duent a terme una tasca important amb les mans.

Si bé les notificacions del correu i del Facebook m’han estat útils, el que si vaig desactivar al cap de pocs dies d’ús va ser les del Twitter. Segurament perquè és una eina amb la que mai he acabat de congeniar-hi bé, i malgrat que pots configurar què és el que vols que t’arribi exactament (si les actualitzacions del teu timeline o les mencions) l’abundància de missatges entrants i l’escassa prioritat que tenen per a mi, ha acabat fent que desconfiguri el meu compte de Twitter.

Si a més d’usar el smartwatch, també emprem un mans lliures, podrem realitzar trucades sense haver de refiar-nos del reconeixement de comandes vocals d’aquest darrer gàdget, i emprant el rellotge com a agenda i marcador telefònic.

Una cosa molt bona de l’agenda d’adreces és que no requereix d’una sincronització o importació prèvia de les targes d’adreça des del telèfon com, per exemple, l’I’m Watch, si no que es connecta al moment i va presentant els contactes que tenim al telèfon, perfectament actualitzats.

Aquesta utilitat és molt còmoda a l’hivern quan anem pel mig del carrer i hem de fer una trucada, ja que només ens haurem de treure un guant durant un moment, o bé segons els guants que portem, ni tan sols això (ja hi ha guants amb elements als dits que ens permeten operar pantalles tàctils).

La selecció del contacte buscat a través del rellotge no és precisament ràpida i còmoda, doncs es fa primer per inicial del contacte i després navegant seqüencialment a través dels contactes de la inicial, però diguem que amb una mica de pràctica i rodatge tampoc es fa especialment incòmoda.

També tenim una app amb la qual podem definir una sèrie de contactes com a preferits per accedir-hi més ràpidament.

A l’hora de treballar-hi, ens trobem que la pantalla és perfectament visualitzable sota qualsevol angle i grau d’il·luminació.

Actualització

He tingut la sort que, mentre he tingut l’SmartWatch 2 de mostra de Sony en el meu poder, la companyia japonesa ha alliberat una actualització de firmware que porta més caràtules de rellotge i millora alguns aspectes del rendiment.

Aquesta actualització se m’ha descarregat i instal·lat de manera totalment transparent; en emparellar-se amb el telèfon, de cop i volta la pantalla s’ha quedat tan sols amb una barra de progrés i, quan s’ha acabat la descàrrega i instal·lació, el rellotge s’ha reiniciat, s’ha tornat a connectar al terminal i ha continuat funcionant sense més. Tot plegat, en un minut o poc més d’un minut.

Conclusió

El preu d’aquest gàdget potser és una mica massa elevat per a la funcionalitat que ofereix, però val molt la pena tenir-lo en compte com a smartwatch, doncs ofereix bona funcionalitat, un catàleg prou interessant d’apps, senzillesa d’ús i gran compatibilitat en un aparell còmode de portar, i prou bell estèticament parlant.

Punts forts

  • Perfecta visualització de la pantalla a ple sol.
  • Baix consum energètic; amb la bateria totalment carregada i un ús normal, pot durar tranquil·lament una setmana.
  • Quan el tenim en repòs sobre una superfície, apaga la pantalla, reduint per poc que sigui el consum energètic.
  • Vibració per avisar de les alertes.

Punts febles

  • Manca de micròfon, altaveus o entrada d’auriculars, pel que és impossible fer-lo servir de “mans lliures”.
  • Manca de Webcam.
  • No ofereix possibilitat d’emmagatzematge massiu.
  • Manca de gestió d’apps per eliminar-les, ni en el rellotge ni en el terminal que hi està vinculat. Haurem d’acudir al tauler de control de l’Android del telèfon per desinstal·lar l’extensió.
  • Per demanar, una mica més de varietat en les pantalles de rellotge. N’hi ha algunes de rellotge digital i d’altres de rellotge analògic, però tot i les noves que venen amb la darrera actualització, se’n troba a faltar més varietat.

Sony SmartWatch 2

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

SmartWatch 2 de Sony: elegància i funcionalitat al canell
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: