Són les diferències culturals compatibles amb una xarxa universal?

Compartir

La censura que Twitter ha fet d’una portada de revista espanyola ens porta a qüestionar-nos els límits a l’hora de decidir el que és bo o dolent passant per damunt d’altres usos i costums.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Molts cops, quan ens asseiem, tendim a creuar una cama sobre l’altra. A vegades, aquest gest el fem de manera automàtica, sense pensar-ho, només buscant la comoditat i, amb ell, mostrem al nostre interlocutor la sola de la sabata. Cap problema… almenys no en la cultura occidental, però si estiguéssim parlant amb algú de cultura àrab, l’estaríem insultant greument (probablement sense ser-ne conscients). És, com l’eructe que es fa després d’un menjar com a senyal de respecte i de que allò que s’ha ingerit ens ha fet profit, una diferència més entre ambdues cultures i, com aquestes, podríem esmentar moltíssims exemples entre pobles diferents.

La polèmica portada del FHMInternet és global, però segueix subjecta a les velles fronteres nacionals, lingüístiques, culturals i, fins i tot, ètniques, el que no poques vegades és susceptible de provocar conflictes per manca d’enteniment en aquestes diferències culturals. Per això, fa ja dècades es van inventar els smileys, signes de puntuació per als textos formats a partir de dos o tres caràcters i que busquen transmetre una emoció com ara alegria o tristesa i que permeten, per exemple, transmetre una fina ironia en una frase que, d’una altra manera, podria no entendre’s, treure’s de context i donar lloc a un malentès. És molt diferent llegir “ets tonto” a “ets tonto 😉”. Òbviament, en el segon cas advertim ràpidament que se’ns diu de broma, però amb la primera frase podríem arribar a molestar-nos.

Una cosa semblant ha passat a Espanya amb Twitter i la portada de l’edició espanyola de la coneguda revista masculina nord-americana FHM, en la qual es mostra als actors Paco León i Kira Miró, el primer en trajo, i la segona nua abraçant al primer. La imatge, artística, no mostra cap part que a Espanya es pugui considerar “indecent” de l’anatomia de la bella actriu, com ara un mugró o pèl púbic, si no simplement el seu perfil tal i com podem veure a la imatge que il·lustra aquest article. Tot i això, a Twitter no ho han considerat així i han censurat la imatge.

Les reaccions a la twitteresfera no s’han fet esperar, malgrat que per sort els internautes espanyols usuaris del servei de microblogging han recorregut al típic humor del que es fa gala al país veí en comptes dels comentaris agres amb els quals ens podríem haver topat en altres llocs del món. La nuesa de la bella actriu canària es pot veure en qualsevol quiosc sense cap restricció, i a l’interior de les pàgines de FHM no trobem cap nu integral i ni tan sols (almenys que jo sàpiga) parcial com ara un topless.

La reacció de Twitter tampoc ens ha d’estranyar excessivament: l’empresa matriu és nord-americana, i els controls de contingut es programen des dels Estats Units d’acord amb la seva normativa legal i a les seves conviccions i usos i costums morals, i és precisament en aquest darrer aspecte en què xoca amb la moralitat espanyola o, més en general, mediterrània: mentre que a Amèrica del Nord la nuesa pública és un tema més espinós (el topless, per exemple, està prohibit a les platges nord-americanes), en els països del nord de l’arc mediterrani es veu amb més naturalitat. I, per exemple a Alemanya, el naturisme es veu encara amb més naturalitat i és molt més acceptat per la societat. Són, simplement, maneres diferents de veure la nuesa del cos, lligades a la cultura de cada poble.

Malgrat tot, aquestes diferències culturals ens fan preguntar-nos, precisament, fins a quin punt els internautes d’altres entorns culturals ens hem de trobar lligats a les regles morals d’una societat que ens és aliena (encara que les hi respectem en l’aplicació del seu propi entorn). Perquè al meu parer, particularment, el nu de Kira Miró no em sembla ni tal com a nu, si no una fotografia molt artística que mostra un cos bell més enllà del que podria provocar el desig sexual (que també trobo lícit que es pugui desfermar) i que m’ha complagut contemplar.

És clar que jo no sóc nord-americà… encara que em vegi subjecte a la seva censura.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)