Spam, 30 anys

Compartir

Fa tres dècades es va enviar el primer missatge publicitari no sol·licitat per correu electrònic. Avui l’anomenat "correu brossa" arriba a cotes del 90% en el tràfic d’Internet.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Molt ha plogut d’ençà dels temps en què ARPAnet va deixar de ser-ho per canviar de nom i passar a ser coneguda com a Internet, una "carretera" de la informació més que l’actual autopista que és. Des d’aleshores la també anomenada Xarxa de xarxes ha perdut la innocència que va caracteritzar els seus primers balbucejos i s’ha anat enfrontant de mica en mica a crackers, virus, spam i altres trampes modernes com el phishing. El correu electrònic no sol·licitat amb finalitats publicitàries dels més seriosos o absurds productes, també conegut com a Spam i que constitueix un dels principals problemes de la Internet moderna, compleix ara tres dècades d’existència.

El considerat com a primer missatge que entra en la categoria de Spam fou enviat el 3 de Maig de 1978 per Gary Thuerk, en aquell temps director de màrqueting de Digital Equipment Corp. (DEC). Internet encara es coneixia com a ARPAnet i arrossegava el seu origen militar. Thuerk va voler convidar a tots els usuaris d’ARPAnet de la costa oest dels Estats Units (en aquella època uns 600, principalment científics) a un esdeveniment de presentació dels nous ordinadors de la seva companyia, així que va decidir no enviar un missatge individualitzat sinó tenir una plantilla genèrica a enviar.

Entre ell i els seus companys de treball van teclejar totes les adreces que constaven a la guia d’ARPAnet (en aquella època impresa en paper com la guia telefònica) i van enviar els missatges. Thuerk fou amonestat per les molèsties ocasionades, però va aconseguir vendes -el principal objectiu de qualsevol empresa-, pel què el mètode es va donar per bo. Sense saber-ho, havia obert la Caixa de Pandora que dues dècades després començaria a afectar seriosament a la Xarxa i que actualment és unànimement considerada com una de les principals xacres d’Internet.

El nom de Spam procedeix d’un famós ‘esquetx’ televisiu del grup còmic britànic Monty Python, emès per primera vegada el 1970 i en el qual dos viatgers intenten encarregar l’esmorzar en un restaurant. La cambrera és l’encarregada de cantar-los la carta, i a cada plat hi consta una quantitat significativa de ‘Spam’, una carn precuinada i enllaunada molt popular a Anglaterra. El crit de "¡spam!, ¡spam!, ¡spam!" llançat per la cambrera (en realitat l’actor Terry Jones) fou així identificat amb quelcom anodí i embafador, com l’Spam electrònic.

Però el terme no fou emprat en el món tecnològic fins a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle passat, en la que es va anomenar Spam a la pràctica d’usuaris de BBS’s i MUD’s (dues formes de comunicar-se mitjançant ordinadors que van decaure amb l’adveniment d’Internet) de posar traves a altres usuaris dels mateixos serveis als quals volien expulsar mitjançant la repetició constant d’un determinat text.

A mitjans dels noranta el correu electrònic comercial no sol·licitat va irrompre amb força a les bústies dels internautes, el nombre dels quals augmentava llavors molt ràpidament a tot l’hemisferi occidental. El terme Spam no va trigar en ser assignat a aquesta pràctica concreta, i avui en dia no s’identifica amb res que no siguin les comunicacions electròniques no sol·licitades amb interès comercial, majoritàriament per correu electrònic si bé s’estan donant cada vegada amb més freqüència casos de Spam a través de sistemes de missatgeria instantània o dels comentaris en els blocs. El futur proper ens depara noves formes de Spam com aquelles que es donaran en els telèfons mòbils.

Més informació:

Article a la web dels Monty Phyton sobre els trenta anys de Spam

Esquetx original del Spam a YouTube

Guillem Alsina