Spark, el tablet Linux

Compartir

Entre l’iPad, els tablets Android i els que ja s’esperen per al futur amb Windows 8, podrien situar-se els tablets amb GNU/Linux de diversos sabors, el primer dels quals és aquest exemplar Spark. Però a aquests els pot perseguir el mateix problema que va fer que la plataforma del pingüí perdés la guerra lliurada en els netbooks contra el sistema operatiu de Microsoft.

Lateral del tablet Spark

Lateral del tablet Spark

Fins ara, dos grans jugadors s’han endut el “gat a l’aigua” en l’arena dels tablets: Apple amb iOS muntat en el seu inefable iPad, i Google amb una miríada de fabricants que empren la seva “joia de la corona”, un Android que ha donat el gran salt des de la seva àrea natural dels smartphones. I el futur proper ens ofereix l’aparició de terminals basats en Windows 8 quan aquest sistema surti al carrer. Entre aquests, podem preguntar-nos si queda lloc per a un altre jugador.

HP-Palm ho va intentar amb webOS i la història va acabar com el rosari de l’aurora. Altres sabors de GNU/Linux* podrien intentar-ho però no semblen molt predisposats. I això que KDE proporciona un entorn especial per a tablets i dispositius semblants anomenat Plasma Active. El primer exemplar que l’utilitza és el tablet Spark, que munta la distribució Mer, hereva de MeeGo, i que porta a l’usuari GNU/Linux com a alternativa a les plataformes mòbils imperants en l’actualitat.

Així llueix KDE en un tablet

Així llueix KDE en un tablet

Però, què diferencia un tablet Linux dels altres, i per a què ens pot ser útil? En primer lloc, el concepte d’aquesta plataforma de programari i de les altres difereix lleugerament, el que fa que les aplicacions que podem trobar en l’un i l’altre entorn siguin també diferents. A falta de conèixer exactament el tipus de programari que anirà preinstal·lat en el Spark i de quines aplicacions disposarem en els repositoris, de ben segur que entre aquestes hi trobarem versions adaptades de programari tradicional en Linux i que podem trobar a faltar en Android o iOS, com LibreOffice/OpenOffice, KOffice o una altra suite ofimàtica, The GIMP o un altre programari de manipulació d’imatges, o qualsevol altre.

L’accés a una línia de comandes i la possibilitat de canviar l’entorn d’escriptori per un de diferent més d’acord amb les nostres necessitats o el nostre gust, poden ser altres avantatges no només del Spark en concret, si no dels tablets GNU Linux/en general.

És clar que aquests tenen un gran problema per a triomfar entre el públic: el màrqueting. Actualment, Apple ho té facilíssim en aquest aspecte, mentre que l’Android de Google també rep una bona acollida per part del mercat, i la futura sortida de Windows 8 en aquests aparells també comptarà amb l’aprovació i el concurs entusiasta d’un públic que coneix molt bé la plataforma programari de Microsoft.

Les grans marques fabricants tampoc estan per la feina de llançar tauletes que no emprin una plataforma coneguda pel públic, àmpliament utilitzada i amb una comunitat de desenvolupadors gran i sòlida. Aquest darrer punt és complert àmpliament per GNU/Linux, però pel que fa a aprovació i ús del públic… en els sobretaules per descomptat no, i en els tablets, encara que es digui que Android no deixa de ser Linux, el veuran sempre com un sistema diferent.

El tablet Spark es pot prereservar actualment. Sortirà a la venda al maig per 265 dòlars (uns 200 euros), es podrà adquirir per Internet i és previsible que el seu èxit sigui limitat i que el perfil dels seus compradors sigui el de ‘techies’ o ‘geeks’.

referint-me a “altres” perquè Android es considera també una branca o un descendent de Linux més o menys proper. Esta proximitat ja depèn de conclusions subjectives.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: