Spotify o el clar exemple de com aplicar un model de negoci

Compartir

No els ensenyis a pescar; dóna’ls peix gratis però limitant-ne la quantitat, i peix de pagament per una mòdica quantitat. Després ves reduint gradualment la quantitat de peixos gratis que poden aconseguir per intentar que es passin a la tarifa plana de pagament de la peixateria. Continua en aqueixa línia i aniràs bé.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Encara que la majoria dels usuaris de comptes gratuïts de Spotify estan consternats amb la decisió de la companyia de retallar els seus privilegis per tal de buscar que es passin a un compte de pagament, tots hem de tenir en compte que aquesta és una companyia privada, que pot imposar les seves condicions en els productes i serveis que ven (sempre que s’ajustin també a les regles de mercat) i que, a més de satisfer els clients (o, almenys, així hauria de ser), també busca el benefici i el lucre per a pagar sous i repartir dividends. Per tant, és difícil queixar-se quan una cosa que abans et donaven gratis ho continua sent però reduït en quantitat.

És com si en un determinat bar t’hi oferissin la beguda gratis encara que, això sí, només la de “garrafa”, les marques s’han de pagar. I, un dia, decideixen limitar el consum gratuït a només la primera copa. Estan en tot el seu dret, igual que nosaltres estem en tot el nostre dret de buscar un altre bar on anar a xerrar amb els nostres amics.

Spotify està obtenint una excel·lent acollida a Europa, i es prepara per desembarcar a l’altre costat de l’Atlàntic, als Estats Units. Aquesta popularitat la deu, sense cap mena de dubte, al seu servei gratuït que durant un temps va permetre als internautes que es donaven d’alta escoltar tota la música que volguessin sense cap limitació més que la molèstia d’escoltar publicitat de tant en tant, que és d’on l’empresa podia treure’n un benefici econòmic. Altres, mentrestant, optaven per pagar un compte premium per a no haver d’aguantar la molèstia d’escoltar publicitat. Però la publicitat no dóna per tant.

Ja se sap que amb la consecució de l’èxit en vols més, i Spotify no és una excepció a això, a més que és probable que necessitin no només més diners per a l’expansió que té prevista (perquè aquest sol procedir de les butxaques dels inversors), si no un pla de negoci que la presenti com a rendible, i això s’aconsegueix tenint un nombre més gran d’usuaris que paguen.

És per això que Spotify ha presentat el seu darrer pla de reestructuració de comptes que preveu limitar encara més què i com es pot escoltar a través de l’opció gratuïta. En poques paraules, només disposarem de 10 hores al mes de música gratis, i no podrem repetir cada cançó més de cinc cops un mateix mes. Les opcions Unlimited i Premium (4,99 € mensuals i 9,99 € respectivament) no tindran aquestes limitacions, malgrat que la Unlimited no permet realitzar algunes funcions com escoltar offline en el mòbil.

La jugada sembla haver estat senzilla: amb el temps que porta el servei gratuït, és molt probable que gran quantitat d’usuaris hagin construït llistes de reproducció (playlists) gegantines, amb desenes i fins i tot centenars de cançons. Que d’un dia per l’altre canviïn les normes i ara et limitin a 10 hores mensuals, farà que molts d’aquests usuaris es sentin frustrats, i alguns considerin seriosament el passar-se a un compte de pagament.

Dit d’una altra manera: Spotify ha sembrat als seus usuaris, esperat que cresquessin, i ara recollirà la collita.

La companyia s’ha guanyat ja algunes crítiques per “voler esprémer als seus usuaris”, els mateixos que l’han fet gran, però -i tornant al principi- ¿que potser no està en el seu dret a decidir quan es limita o fins i tot s’acaba la ‘barra lliure’ en el seu local?

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina