Tornem als continguts de pagament?

Compartir

InternetEl New York Times aixeca un “mur de pagament” tal i com ja ho van fer anteriorment alguns mitjans del conglomerat News Corporation de Rupert Murdoch. La pregunta és si aquesta és una tendència que anirà en creixement o quelcom que només poden suportar uns pocs mitjans al món.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – El reconegut rotatiu nord-americà començarà a fer pagar als seus lectors online per determinats continguts a partir de finals d’aquest mes, mentre que els subscriptors de la versió impresa comptaran amb accés gratuït i il·limitat. La gradació de preus variarà depenent de si l’internauta accedeix des d’un ordinador de sobretaula o portàtil, un smartphone, o bé un iPad.

La mesura, impulsada per un dels rotatius més prestigiosos del món, respon a l’arrelat problema de la monetització dels continguts publicats a la Web i al seu lliure accés. Per a uns (generalment les publicacions més petites) amb la publicitat no n’hi ha prou, i posar els seus continguts darrere d’una barrera de pagament segurament no donaria prou beneficis com per a sustentar el projecte, pel què la persecució d’un model sostenible continua avui en dia.

No tot són males notícies, i moltes publicacions sobreviuen i guanyen uns quants diners gràcies a la publicitat i, sobretot, als patrocinis, encara que moltes han aconseguit monetitzar-se gràcies a inversions per considerar-se un camp estratègic. The Huffington Post i la seva recent compra per part d’AOL per 315 milions de dòlars són un bon exemple, a falta de saber si queda justificada la gran despesa realitzada en l’adquisició d’aquest blog. Imatge dóna, sense cap mena de dubte, però s’haurà de veure si es recuperen els diners invertits.

Rupert Murdoch va establir un precedent per a l’actual anunci de The New York Times en fer de pagament alguns dels seus mitjans de comunicació online enmig d’una ofensiva verbal contra els afegidors de contingut (per aprofitar-se de la feina feta per altres) i, més concretament, contra Google.

Un model actualment només sostenible per als més grans

Es va intentar quan Internet donava les seves primeres passes i va fracassar. El món no sembla estar preparat per pagar pels continguts online, i menys quan hi ha centenars de blogs per consultar i la televisió també ens dóna notícies d’actualitat. És menys flexible, certament, i menys variada, però al cap i a la fi és gratis.

Ara mateix, només grans mitjans de dimensions mundials i de gran prestigi poden aguantar reeixidament un model de pagament per continguts de premsa generalista, deixant de banda els mitjans que es centren en determinades àrees i que ofereixen valor afegit als seus lectors. En aquest cas, els grans columnistes del New York Times i el prestigi del mateix diari justificaran per a molts el preu d’una subscripció.

Els mitjans locals ho tenen molt més cru en aquesta batalla, havent-se de conformar amb tenir una edició sufragada parcialment amb publicitat i “perquè cal tenir-la” en els temps que corren. No parlem del mateix campionat; uns juguen a la Premier League i altres s’han de conformar amb una divisió regional de categoria inferior.

Malgrat tot, i si la tendència continua, podria entreveure’s un canvi de sentit en aquest particular, sempre que la societat estigui preparada per a valorar la feina dels professionals de la informació, el valor afegit de la qual sobre un blocaire ha de ser el d’aportar, precisament, la professionalitat i tot el que això comporta.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina