Ubuntu estudia la incorporació d’aplicacions basades en Qt

Compartir

UbuntuAquestes aplicacions (pròpies de l’entorn gràfic d’escriptori KDE) es podrien veure a partir de la versió 11.10, malgrat que no hi ha res concretat. La mesura suposa un cop més de Canonical a Gnome, en una relació que ja ha patit les seves baralles.

Redacció – En el seu blog personal, Mark Shuttleworth (fundador de Canonical i d’Ubuntu, i el seu màxim responsable) afirma que per a la versió Natty+1* de la famosa distribució de GNU/Linux, “hauran” de buscar espai per a les llibreries Qt en el CD-ROM del sistema, i que s’avaluaran aplicacions construïdes basant-se en aquestes llibreries per incloure en la instal·lació per defecte del sistema.

El frameworkk Qt, desenvolupat per Trolltech (empresa actualment propietat de Nokia) està constituït per un conjunt d’eines de programació i llibreries d’execució orientats a la creació d’interfícies gràfiques d’usuari, especialment sota sistemes Unix i, més concretament, GNU/Linux (malgrat que amb la participació de Nokia, també serà un dels estàndards per a la creació d’aplicacions en Symbian).

Aquest anunci va més enllà del simple apartat tècnic, emmarcant-se en un enfrontament que ja fa temps que dura entre les comunitats de desenvolupadors de Gnome i d’Ubuntu. Des d’aquesta darrera s’ha afirmat que com a entorn gràfic, GNOME no ofereix un bon rendiment i que GNOME Shell (futura interfície d’usuari de l’escriptori) no complirà amb les seves expectatives. Per part de Gnome s’acusa a Canonical i Ubuntu de manca de comunicació (en iniciar projectes relacionats amb l’entorn gràfic, de manera interna i sense comunicar-los-hi ni comptar amb ells) i de no aportar absolutament res a la comunitat encara que emprin el seu producte.

Aquesta divisió es va fer visible per al gran públic amb l’anunci que Unity serà el futur escriptori per defecte d’Ubuntu també en la versió d’escriptori a més de per a tablets i netbooks. Unity és un desenvolupament realitzat per Canonical i, per tant independent de GNOME. Amb la substitució de l’un per l’altre, Gnome perdrà un dels seus representants més potents dins de l’ecosistema de distribucions GNU/Linux, afegint-se a una situació que ja va empitjorar quan openSUSE va anunciar que deixava de recomanar GNOME als seus usuaris en el moment de la instal·lació com a entorn per defecte, en favor de KDE.

Shuttleworth cita per a la seva decisió a antics criteris d’uniformitat en les aplicacions que no tenen per què ser seguits actualment, i en concret recorda que el navegador web Firefox i el paquet ofimàtic OpenOffice (presents en la famosa distro des de la seva primera versió) no empren aquest toolkit de programació per a funcionar. D’aquesta manera, es veu que no és obligatori usar GTK+ per a la creació de les interfícies d’usuari, malgrat que fins ara ha pesat que un programa recorregués a aquestes llibreries per a considerar la seva inclusió a la distribució.

En el mateix post de blog, el fundador d’Ubuntu esmenta altres criteris que, al seu parer, han de guiar l’elecció d’aplicacions a partir d’ara per damunt de preferències tècniques, com per exemple l’usabilitat, la integració amb altres aplicacions i la consistència del seu look&feel (aparença i usabilitat) amb la resta del sistema.

L’únic punt que Shuttleworth cita com a possible problema per l’ús d’aplicacions basades en Qt és la integració en les preferències del sistema, en les quals podria haver-hi alguna incompatibilitat entre les corresponents a aquest toolkit i aquelles que es refereixin a GTK+. Per a això, Canonical està treballant en la solució, afirma al mateix post.

* Ubuntu 11.04 rep el nom de Natty Narwhal, pel que estaríem parlant de la següent, la 11.10 encara sense batejar

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina