Un contraexemple de que les descàrregues gratuïtes de música produeixen només pèrdues

Compartir

CibersocietatEl compositor Moby aconsegueix un rècord de descàrregues amb el seu darrer hit, tant en versió gratuïta com pagada a iTunes. La demostració que la cultura de lliure accés pot generar ingressos, o bé un cas aïllat?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – El compositor conegut amb el nom artístic de Moby (i l’autèntic nom del qual és Richard Melville Hall) és un autèntic rei mides de la música que tot allò que toca, converteix en or. Això no és una excepció per a la composició, “Shot in the Back of the Head”, el primer single del seu darrer àlbum titulat “Wait for me”. Per a ell, Moby no ha escatimat mitjans: el disc sencer ha estat produït a l’estudi de la seva propietat, i per al videoclip d’aquest tema ha treballat amb el director de cine David Lynch (Blue Velvet, Mulholland Drive,…). Amb tot això, no és gens estrany que el single sigui una de les cançons d’èxit en vendes d’iTunes, tot i que si que pot sonar estrany si diem que la cançó està disponible per a descàrrega en el lloc oficial de Moby… gratuïtament.

Com ja havien fet anteriorment altres grups, aquest artista ha volgut experimentar amb un glop de cultura lliure per veure si és possible guanyar-se la vida i oferir al mateix temps la seva obra de forma gratuïta. I el resultat sembla, almenys de moment, òptim: Moby és líder de vendes a iTunes, la principal botiga en línia de música i pel·lícules del món, amb una cançó que al mateix temps els internautes poden descarregar lliure i gratuïtament des del seu lloc web oficial.

Per realitzar la descàrrega no és necessari registrar-se en el lloc web ni adquirir un altre disc a canvi. Simplement trobant la pàgina adequada dins del site de l’artista (el que, per cert, m’ha costat una mica), podem realitzar la descàrrega directa. Si l’ofereix gratuïtament, podem preguntar-nos perquè la gent la continua comprant?

És probable que això es degui a l’efecte “boca a orella”: la gent la descarrega, ho passa als seus amics, s’escolta en festes, en ràdios i en emissors de streaming a través d’Internet, una altra gent ho escolta i ho busca directament a iTunes… potser sense saber que es pot descarregar gratuïtament. D’altra banda, el gest de Moby pot haver estat tan ben rebut per la seva audiència, que després d’escoltar la cançó “en mode de prova”, decideixen adquirir-la a iTunes per a què el compositor no perdi una venda.

D’ençà de la popularització de Napster, el primer gran servei d’intercanvi P2P de música a través d’Internet -i fins i tot abans-, s’han enfrontat dues opinions sobre el que la descàrrega i intercanvi lliure de continguts podia suposar per a la indústria musical (i després cinematogràfica) i els que en ella treballen i d’ella viuen: d’una banda, una gran massa d’aquestes mateixes persones que treballen en la indústria, i que opinen que el “pirateig” de continguts comporta que els artistes no reben diners per ells i, per tant, no generen més continguts, amb el què la quantitat i qualitat d’allò que s’ha produït baixa enormement. Així mateix, addueixen que en disminuir els ingressos de les companyies discogràfiques, aquestes no poden realitzar una tasca de descobriment i promoció de nous talents.

Per l’altra banda, els detractors de l’actual sistema insisteixen en el fet de què les úniques que hi perden són les discogràfiques, ja que els artistes guanyen molt més de concerts i altres actes públics que d’un sistema corromput que fa rics a uns pocs, a més de permetre mitjançant el repartiment gratuït de música i el seu lliure intercanvi, la promoció natural de nous talents, als quals selecciona l’audiència de forma natural. Un altre benefici d’aquest sistema alternatiu és la divulgació de la cultura a tots els nivells, independentment de les possibilitats econòmiques dels consumidors.

A més d’aquest experiment, Moby també té en línia el lloc mobygratis.com, a través del qual ofereix continguts d’àudio i vídeo lliures i gratuïts per a ús no comercial, per a què altres músics i vídeocreadors puguin utilitzar-los lliurement i sense haver de pagar res per ells. En cas de voler fer un ús comercial d’aquests, es pot adquirir la llicència apropiada.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)