Una completa anàlisi de l’operació Sun-Oracle

Compartir

Una anàlisi en profunditat i detallada de les conseqüències que tindrà la compra de Sun per part d’Oracle. Microsoft i IBM en sortiran beneficiades per als seus negocis de bases de dades, mentre que la base de dades MySQL podria patir una escissió i el futur de la divisió de maquinari de Sun queda a l’aire.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Probablement serà la segona notícia en importància de l’any en el terreny tecnològic si finalment es confirma la sortida al mercat de Windows 7 abans del 31 de desembre. Oracle és considerada la segona fabricant de programari del món per darrere de Microsoft, malgrat que una primera conseqüència de l’operació d’adquisició de Sun pot ser la seva escalada en el rànquing fins al primer lloc. No en va, la companyia adquirida posseeix un catàleg de productes de programari envejable, entre els quals s’hi compten el sistema operatiu Solaris, el llenguatge de programació Java, la suite ofimàtica StarOffice, la base de dades MySQL i el patrocini dels projectes lliures relacionats amb aquests productes, com OpenOffice i OpenSolaris.

Oracle-Sun Microsystems

En principi, hi ha una part del catàleg de productes de Sun que sembla perfectament compatible amb el d’Oracle, i una altra part de la qual podem dubtar del seu encaix. Però comencem pel començament (valgui la redundància): desapareixerà la marca Sun Microsystems?

Una històrica

Sun Microsystems va néixer el 1982 gràcies a la visió de quatre emprenedors que concebien l’ordinador personal com una extensió de la xarxa; “the network is the computer” -l’ordinador és la xarxa- ha estat el lema històric d’aquesta companyia, que també ha marcat una fita en el món de la informàtica. El seu sistema operatiu Solaris és juntament amb l’HP-UX de Hewlett-Packard i l’AIX d’IBM, un dels Unix més veterans, i sense cap mena de dubte el més reeixit i amb nombre més gran d’usuaris gràcies a la seva disponibilitat gratuïta en plataformes x86.

Altres èxits que Sun té a favor seu són el llenguatge de programació Java, un dels més emprats avui en dia i versàtils gràcies al seu enfocament multiplataforma -disponible fins i tot en dispositius mòbils gràcies a la seva Micro Edition-, la suite StarOffice (tot i que és més coneguda la seva versió lliure OpenOffice), l’estàndard NFS per a sistemes de fitxers remots, o les seves plataformes de maquinari, servidors que gaudeixen de fama d’alt rendiment i fiabilitat. Aquests es basen en maquinari x86 estàndard o en la pròpia arquitectura de la companyia, els xips SPARC.

Sun també és coneguda per la seva implicació amb la comunitat del programari lliure, a la qual ha cedit nombrosos actius i ha estat la responsable de projectes com OpenSolaris o OpenOffice. Aquesta implicació, malgrat tot, ha estat titllada per alguns com d’interessada.

La qüestió és que, a despit de que el potencial de la companyia és molt gran, sembla que des de la seva direcció no s’ha sabut capitalitzar i traduir en benefici econòmic, amb la qual cosa el deute de l’empresa ha anat augmentant gradualment, situació agreujada per les importants adquisicions que ha anat duent a terme com la de MySQL AB al febrer de l’any passat.

De moment, no s’ha dit res sobre si la marca Sun com a tal i la seva filosofia d’empresa i productes informàtics subsistiran, o bé si seran liquidades i els productes que fins ara eren de Sun Microsystems es vendran amb el logotip d’Oracle.

Oracle, la reina de les bases de dades

Si per una cosa és coneguda la segona fabricant de programari del món, és per les seves bases de dades. Tot i això, el seu catàleg s’estén més enllà, amb solucions corporatives que comprenen CRM’s, ERP’s i, en general, qualsevol producte per a la gestió i administració de la gran empresa. Perquè cal tenir molt en compte que aquest és el terreny natural d’Oracle Corporation, no la petita i mitjana empresa ni l’usuari final, sinó les grans companyies amb centenars o milers d’usuaris per administrar i necessitats de bases de dades i programes que gestionen amb comoditat milers o fins i tot milions de dades.

Fundada el 1977, les grans adquisicions no són noves per a Oracle. Entre les seves absorcions podem destacar les d’Hyperion al març del 2007 o BEA al gener del 2008.

Oracle i Sun juntes no és res de nou

A més d’haver treballat conjuntament diversos cops per competir contra companyies de la talla de Microsoft o IBM, a ambdues companyies les uneix l’amistat personal que des de fa anys mantenen els seus respectius fundadors, Larry Ellison (Oracle) i Scott McNealy (cofundador de Sun), dos emprenedors del Silicon Valley que comparteixen molts punts de vista sobre el què ha de ser el món de la computació. Aquesta sinergia d’idees pot convertir-se a la llarga en el ciment que mantingui unides totes les peces de la nova Oracle.

Oracle és, a més, usuària de Java en alguns dels seus productes, pel què l’adquisició dels drets sobre aquest llenguatge de programació és de molt alt interès per al fabricant de bases de dades.

Maquinari

Un camp nou en el què Oracle pot entrar gràcies a aquesta operació és el del maquinari i, més concretament, el dels servidors. Mancarà veure si a la companyia realment li interessa competir contra IBM, HP, Dell o la nouvinguda Cisco Systems, tenint en compte que moltes d’aquestes companyies són aliades, clients o potencials “amigues”, ja que els seus productes (maquinari+bases de dades) fan bona parella. De moment, sembla que en les primeres declaracions de representants d’Oracle s’ha afirmat que des d’aquesta companyia es buscarà aconseguir que la divisió de maquinari doni beneficis.

Una altra possibilitat seria separar completament l’actual unitat de maquinari de Sun, venent-la al millor postor i sumant amb això dividends per als seus accionistes. El mercat ara mateix no sembla estar en el seu millor moment per a una operació d’aquestes característiques, encara que també molts analistes vaticinaven que tampoc era el millor moment per posar Sun Microsystems a la venda…

De preferir finalment quedar-se amb aquesta unitat, Oracle podrà oferir solucions verticals completes, des del maquinari fins al programari de client final, passant per tot el middleware i fins i tot el sistema operatiu (Solaris), que és el que sembla voler la companyia.

El dubte es centra també en el que serà el futur de l’arquitectura SPARC, si aquesta serà mantinguda i continuarà evolucionant, o bé Oracle preferirà optar per potenciar la línia x86. Una possibilitat seria mantenir la producció de servidors però basant-se només en l’arquitectura x86 i vendre la unitat de fabricació de xips SPARC a una altra empresa. Una de les interessades podria ser Fujitsu, que ja ha treballat amb aquesta plataforma per a Sun.

Una altra possibilitat seria continuar treballant amb xips SPARC però només per a computació d’alt rendiment, amb els dubtes de si aquest negoci serà prou rendible. Sigui com sigui, veurem canvis en aquesta àrea perquè tal i com s’està enfocant actualment, la plat
aforma SPARC genera pèrdues a Sun.

Projectes lliures

OpenSolaris, OpenOffice o OpenJDK són només alguns dels projectes lliures que ha creat Sun i en els quals no només s’hi ha implicat amb la cessió de treballadors i material, sinó que ha acabat bevent de les seves aigües per als seus propis productes amb suport comercial. Queda el dubte de si Oracle mantindrà el compromís de Sun amb aquests projectes o si, ans al contrari, els deixarà de banda sense fer gaire res per ells.

Tot indica que el desenvolupament de Solaris i de Java són els eixos centrals de l’interès d’Oracle per Sun, pel que és probable que, pel cap baix, les seves versions lliures continuïn essent recolzades per la nova companyia resultant de l’operació.

De moment, en els llocs web dels projectes lliures corresponents com OpenSolaris o OpenOffice, no s’ha produït cap reacció oficial, ni he pogut veure gaire rumorologia entre els desenvolupadors i responsables d’aquest tipus de projectes. Estic segur que, malgrat el què faci a partir d’ara Oracle amb Sun Microsystems, aquests projectes continuaran, potser més desvinculats de la nova empresa resultant, però continuaran avançant per nous camins.

Oracle, propietària de MySQL

Dels diversos productes que Oracle heretarà amb la compra de Sun trobem la base de dades MySQL, una rival directa de la pròpia base de dades d’Oracle. Actualment és la més utilitzada en serveis d’hostatjament web i projectes lliures, però el principal dubte es presenta sobre el seu futur. Buscarà Oracle la seva “mort” per potenciar els seus propis productes? n’aprofitarà les seves tecnologies en les seves pròpies bases de dades? o potser la mantindrà tal i com està ara?

Aquí sí que hi preveig que a mitjà termini poden sorgir dubtes i fins i tot una escissió de desenvolupadors que vulguin realitzar una versió totalment independent d’aquesta base de dades, disponible sota llicència GPL, pel que és factible que algú dugui a terme una maniobra d’aquesta mena.

Microsoft la gran beneficiada?

Encara que pugui semblar estrany, les principals beneficiades de tot aquest afer a més de les dues interessades, poden ser Microsoft i IBM, tot i que molt més la primera que no pas la segona. El motiu és simple: fabricants de maquinari com HP o Dell que fins ara tractaven amb Oracle per ser una companyia que no competia amb elles directament en el terreny del maquinari, amb l’adquisició de Sun (que com he dit abans, disposa d’una potent divisió de maquinari) poden buscar alternatives. I l’únic fabricant d’un sistema gestor de bases de dades d’importància que no toca directament el camp dels servidors és Microsoft amb el seu SQL Server.

Malgrat tot, aquest programari té una limitació, i és el seu rendiment en grans infraestructures en comparació amb els productes d’Oracle o d’IBM. Per tant, i per a diversificar, és possible que aquestes mateixes empreses es girin cap a IBM (que posseeix DB2) per a diversificar els seus proveïdors de bases de dades. Total, si IBM és competència en els servidors, ara Oracle també ho està a punt de ser…

I a partir d’aquí què?

En primer lloc, seran les autoritats reguladores del mercat les que hauran d’emetre el seu veredicte sobre si l’operació de compra de Sun Microsystems per part d’Oracle Corporation segueix totes les regles antimonopoli del mercat. Un pas que no serà difícil i del qual té tots els números per a sortir-se’n, ja que els negocis d’ambdues no es solapen com hagués passat amb IBM, sinó que es complementen. Això vol dir que, tot i la fusió, la companyia resultant no disposarà d’una hegemonia dominant en cap dels terrenys que toquen actualment les dues per separat.

Tampoc és previsible que les rivals d’ambdues empreses posin pegues a l’operació, ja que com he explicat abans, poden sortir-ne beneficiades; Microsoft i IBM no tindran gaire interès interès, i HP, Dell o Cisco no tenen arguments.

En qualsevol cas, aquesta operació sembla culminar una reordenació en el camp dels servidors que, d’aquí a un o dos anys, ens donarà una bona imatge del què serà el mercat pel que fa a quotes de participació per a la propera dècada.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)