Una Internet cada vegada més omnipresent celebra el seu Dia Mundial

Compartir

Expliquem el perquè d’una data assenyalada per als amants de les noves tecnologies.

Aquest dissabte 17 de maig es celebra el que aquí es coneix com el Dia Mundial d’Internet, i en l’àmbit anglosaxó el World Information Society Day, una data reconeguda per les Nacions Unides des del 2005.

L’elecció del dia 17 es deu al fet que va ser en aquesta data en la qual es va fundar, el 1865, la Unió Internacional de Telecomunicacions. No ens ha de sorprendre que fos a mitjans segle XIX i que Internet naixés cent anys més tard, ja que la telegrafia es va començar a gestar entre finals del segle XVIII i el primer terç del XIX.

El Dia Mundial d’Internet no és només una festa de celebració. També es tracta de reivindicar l’important paper que La Xarxa de xarxes juga en el món i, sobretot de fer pedagogia sobre el que és Internet, que s’hi pot fer, els perills amb els que ens podem trobar, i com evitar-los.

Sobre aquest darrer aspecte, el de la perillositat, dir que Internet no és ni més ni menys segura que els nostres carrers. Si, efectivament, s’hi poden trobar perills en forma de llocs web, missatges de correu electrònic i vàndals que es volen aprofitar de nosaltres, però amb sentit comú i el programari adequat, és possible evitar-ne la gran majoria, així com l’atenció evitarà que ens puguin robar la cartera enmig d’una multitud, o que ens puguem despistar anant per carrers poc recomanables.

Encara que no en siguem conscients, Internet forma part del nostre dia a dia, fins i tot quan no l’emprem; si ens aturem a fer benzina, és probable que certs paràmetres de control dels sortidors estiguin controlats per Internet. Si anem a buscar diners a un caixer automàtic, aquest també estarà connectat a la Xarxa. La nostra trucada a un centre d’atenció al client també pot ser redirigida a un tècnic determinat en format de trucada en línia un cop li haguem exposat el nostre problema,…

Tallar Internet suposa en la majoria dels casos portar a un país al caos. Ja es va demostrar el 2007 quan ciberatacs suposadament promoguts des de Rússia, van fer caure les comunicacions digitals d’Estònia. I, més recentment, quan un encara regnant Hosni Mubarak va voler tallar l’accés a Internet a Egipte perquè els seus opositors perdessin la seva principal forma de comunicació. En aquest darrer cas, van ser els mateixos poders en els que es basava la seva dictadura els que li van demanar que tornés a permetre l’accés a la Xarxa de xarxes ja que, si no, l’economia nacional corria perill de patir un daltabaix.

Una Internet els límits morals i legals de la qual es troben, precisament, sota debat aquests dies.

 

Copyleft 2014 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: