Venda de Motorola: en el moment adequat i de la manera correcta

Compartir

L’adquisició de “les despulles” de Motorola Mobility per part de Lenovo satisfà tant a aquesta com a Google, però acaba definitivament amb una històrica, diluïda en múltiples operacions de divisió.

Logotip de Motorola

La notícia bomba d’ahir a la nit i que ho serà al llarg de tot el dia d’avui és, sens dubte, la venda que Google ha fet de la seva divisió Motorola Mobility a Lenovo. O, amb més propietat, Google s’ha tret de sobre les despulles inservibles (inservibles per a ella, és clar…) de Motorola després de quedar-se amb el que li interessava.

La Motorola Mobility adquirida pel gegant d’Internet en el 2012 era una empresa en hores baixes, els -d’altra banda excel·lents-productes de la qual no van ser entesos ni gaire ben rebuts pel públic. Un concepte tan revolucionari com l’ATRIX, que centrava tota l’activitat tecnològica de l’usuari en el seu telèfon intel·ligent convertint-lo en l’ordinador portàtil i el seu centre d’oci multimèdia, no va gaudir de l’èxit de vendes esperat, tot i convertir-se en un producte de culte entre els més geeks.

Però a Google, i malgrat que en aquells moments no transcendís, no li interessava Motorola en ella mateixa, si no el seu catàleg de patents i el potent departament de R+D, i tot i que és possible que en les negociacions prèvies entre ambdues empreses sorgís el tema d’una compra parcial, és lògic pensar que a Motorola no li interessés, ja que això significaria buidar-la totalment de contingut i interès.

Per tant, Google es va veure en la tessitura d’haver de ‘carregar’ amb tota Motorola Mobility. Per tant, sorgia la pregunta de què fer amb la resta que no era del seu interès.

Em permeto la llibertat d’especular que el que ha estat fent Google des del moment en què va adquirir Motorola ha estat preparar, precisament, aquesta operació de venda.

En primer lloc, s’ha esmerçat en conèixer l’estructura, projectes, recursos i detalls de la seva subsidiària, calcular quins d’aquests li convenien i com assimilar-los, així com sumar la resta per veure a quin comprador li podria interessar. I què és el que ens queda després separar la R+D i les patents de Motorola? Les marques i la xarxa comercial, especialment forta al seu país d’origen, els Estats Units.

Això era de l’interès de Lenovo, àvida de poder entrar al mercat nord-americà. És possible que hi hagi hagut altres candidats, però finalment ha estat la multinacional xinesa la que s’ha endut el gat a l’aigua, el segon més important d’ençà que comprés el negoci de fabricació de PCs i portàtils d’IBM (una altra històrica nord-americana) el 2005, fent-se amb marques tan prestigioses com Thinkpad.

Però Google no podia vendre les restes de Motorola així com així; abans l’havia de reflotar, augmentar les seves vendes i retornar-li prestigi i publicitat, que es parlés d’ella en els mitjans de comunicació especialitzats. I així ho ha fet, traient al mercat dos nous terminals, i malgrat que al principi va sortir de diversos mercats (com l’espanyol en concret i l’europeu més o menys en general), s’hi està tornant a desplegar.

Potser aquest darrer moviment de tornar a mercats que semblava abandonar, respongui al fet de donar-li més valor a la companyia abans de la venda, o a una exigència de la mateixa Lenovo, que es troba ben posicionada en el mercat asiàtic (sobretot en el domèstic ) però que no ho està a Europa i menys encara a l’Amèrica del Nord.

Amb l’operació tots hi guanyen; perquè Google no ha perdut realment més de 7.000 milions de dòlars, ja que a la suma de la venda a Lenovo de gairebé tres mil milions cal afegir-hi els més de dos que va ingressar per la venda de la secció de mòdems de cable i altres dispositius de consum a ARRIS Group a finals del 2012, sinó que s’ha desembarassat de l’equipatge sobrant en el seu viatge per integrar el que desitjava de la històrica companyia en la seva estructura empresarial i treure-li profit més endavant.

Aquests milers de milions de teòriques pèrdues poden convertir a la llarga en molts milers de milions més de benefici per a Google.

I Lenovo també aconsegueix el que buscava: una manera d’entrar en el mercat nord-americà i, de passada, en l’europeu. I la buscava desesperadament, val a dir.

Queda per veure si el nom Motorola deixarà d’existir en algun moment, amb una transició pel mig, o si almenys de moment Lenovo optarà per mantenir-lo degut a que és conegut entre el públic.

L’única que hi surt perdent en tot aquest tema és la mateixa Motorola com a entitat, ja que no podem parlar d’empresa pròpiament, sinó d’una subsidiària tallada i repartida com ho fou Polònia al segle XVIII.

Motorola ja no tornarà a ser mai la empresa capdavantera que va inventar la telefonia mòbil i que ens ha llegat terminals com el ROKR o el StarTAC, si no només una marca i un logotip en mans d’una puixant fabricant més, sigui xinesa o de qualsevol altre lloc del món. Una víctima més, en definitiva, del canviant món de la tecnologia, trossejada i diluïda en les seves parts a l’interior d’altres gegants com ja ho fou Palm en el seu moment o com ho està sent Nokia.

Els que hi surten guanyant són, com Rússia, Prússia i Àustria el 1795, Google i Lenovo, la primera per haver esperat (i preparat) el moment adequat i la segona per haver sabut aprofitar l’oportunitat.

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

Guillem Alsina
Etiquetes: