Xerrameca made in Spain

Compartir

De zero a tres en quatre mesos. No està malament per a una nova pràctica, el "microblogging", desacreditada fins ara per ser poc útil. Encara que el seu vaixell insígnia, Twitter, va néixer el mes de març del 2006 a Califòrnia, ha calgut més d’un any per a què els internautes espanyols s’ho prenguessin seriosament i posessin en marxa tres serveis semblants: Khaces, Sweetter i Jisko.


Mercè Molist – El més recent és Jisko. Porta un mes en proves amb més de 300 "beta-testers". La seva essència és la mateixa que la resta d’aquests serveis: cadascú té el seu espai en el qual penja missatges curts, de no més de 140 caràcters, on explica què fa, on és o el que pensa, diverses vegades al dia. Pot enviar-los des de l’ordinador, un telèfon mòbil o missatgeria instantània i els seus amics els reben de la mateixa manera.
 
Els creadors de Jisko no superen els 20 anys: Rubén Díaz, Gabriel Longás i Matías Parodi, el que demostra l’especial èxit que té aquest invent entre els més joves, educats en el ritme trepidant de la xarxa. Però Díaz puntualitza: "Hi ha gent a Jisko que sobrepassa els 30 anys i no són minoritaris. Poden usar-lo per als seus negocis, controlar als seus treballadors o simplement explicar la seva vida".
 
A les dones els agrada especialment el "microblogging", assegura Díaz: "La meitat o més dels nostres usuaris actius són dones". Prova de l’expectació que ha despertat Jisko són els "centenars d’invitacions que tenim esperant per entrar i que activarem aviat, quan contractem un servidor més potent", explica. A diferència de Twitter, el codi de Jisko és lliure i aposta pel multilingüisme, abraçant tots els idiomes de la península.
 
Sweetter també és de codi lliure. Va néixer al desembre de l’any passat a l’entorn de l’Associació d’Usuaris de Programari Lliure de la Universitat de Sevilla, per a diversió dels seus amics i coneguts. I així segueix, essent el més "geek" dels serveis espanyols de "microblogging". Per les mateixes dates obria Khaces, de codi tancat. Avui té 1.200 membres i és el principal lloc de referència: el Twitter espanyol.
 
Khaces va sorgir de les ments de dos enginyers informàtics de Lleida, Guillermo Baches i Jordi Xavier Vilardell, de 28 i 29 anys, interessats en l’ús de les xarxes socials per a l’oci i els negocis: "Portàvem un any treballant en un motor per a aquestes xarxes i volíem llançar un projecte fàcil d’explicar. Un matí, quan anava a la feina, vaig sentir a una mare cridar la seva filla petita: K fas! i ho vaig veure ben clar, era microblogging en estat pur", explica Baches.
 
El 80% dels habitants de Khaces són espanyols, de Madrid i Barcelona sobretot, però també de Màlaga, València o Badajoz: "Des de l’addicte a la tecnologia que prova qualsevol servei nou fins al despistat que ens troba a través de Google, intentant conèixer gent a la seva ciutat; també molts "bloggers" perquè poden donar a conèixer el seu bloc o afegir un "widget" que els permet mostrar a la seva web les microactualitzacions que fan a Khaces", afirma Baches.
 
Alguns mantenen llargues converses, altres expliquen les seves tasques diàries i també hi ha qui ho usa a l’estil arravatament, per desfogar-se o explicar coses personals. "Com bona plataforma a l’espanyola, solen aparèixer missatges de gent que anuncia que va a fer la migdiada o, des del mòbil, després d’un bon àpat al restaurant", explica Baches i afegeix: "El meu usuari preferit és el meu pare, no deixa de dir en tot moment el que està fent, des de l’ordinador o el mòbil".
 
La particularitat de Khaces és que agrupa els missatges pel seu origen, facilitant així el conèixer gent propera geogràficament, classificada per províncies, ciutats i pobles. Ara comença a estendre’s als països llatinoamericans, a l’estil del mexicà Fritsi, l’argentí XMensaje o el pioner MéxicoDiario.
 
El primer servei de "microblogging" espanyol fou Trikir, que després d’una fulgurant aparició a l’abril del 2007 va tancar als pocs mesos i avui llueix un "Estem treballant per tornar al primer pla". La seva fallada fou aparèixer massa aviat, quan el "microblogging" era desacreditat per inútil. Però, explica la Wikipedia: "Últimament han començat a aflorar idees més que interessants al voltant d’aquest servei".
 
Una d’aquestes idees és que els mitjans de comunicació usin el "microblogging" per informar als seus lectors de les darreres notícies. Diversos diaris, entre ells "El País", ja ho fan. Aprofitant l’interès, el periodista portuguès Paulo Querido ha creat el lloc TwitterEspaña, on apareixen els missatges dels membres espanyols de Twitter.
 
El potencial del "microblogging"
 
No és una casualitat que Guillermo Baches, doctorant en Intel·ligència Artificial, Mestre Internacional d’Escacs i alfabetitzador digital de la Generalitat de Catalunya, s’hagi fixat en el "microblogging": "Té moltíssim potencial i múltiples aplicacions basades en la creació de petites actualitzacions. No només parlem de text sinó també d’imatges, vídeo o missatges de veu".
 
L’enginyer veu el "microblogging" com "una implementació a la xarxa de models d’interacció ubics on l’usuari pot interaccionar des de qualsevol lloc i amb diferents tipus de dispositius" i preveu l’aparició de nous serveis d’aquesta mena, on "no només es tractarà de respondre al què estàs fent sinó al què estàs pensant, llegint, escoltant o l’usuari obrirà un fil de conversa sobre un producte que estigui interessat en comprar, com un cotxe o un televisor".
 
Baches està segur que "el microblogging mutarà en formes molt interessants a mesura que s’integri amb els milions de blocs existents, el mòbil i la televisió. Pot ser una eina molt útil per millorar la comunicació entre grups de treball o a l’Administració". Com a exemple, posa a la policia de San Francisco: "Utilitza serveis de microblogging per notificar, amb petites actualitzacions, comunicats als ciutadans o informacions sobre l’estat del temps o del trànsit".
 
Jisko
 
Sweetter
 
Khaces
 
Trikir
 
Fritsi
 
XMensaje
 
MéxicoDiario
 
TwitterEspaña
 
Twitter
 
Twitter (Wikipedia)
 
Copyright 2008 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

Guillem Alsina